Trabal és un dels pocs novel·listes catalnas que han sabut provocar el judici unànime de la crítica. Així, Temperatura (Mèxic 1947) és considerada invariablement com ?lúltima de les seves novel·les?, ?la millor? i, alhora, ?la menys reeixida?. Cap dels crítics que n?han parlat no ha dubtat tampoc a valorar-la com l?obra més ambiciosa d?aquest autor funàmbul, esnob i arbitrari, d?un humor grotesc, absurd i banal: qui més, qui menys, entre tots sostenen que es tracta d?una novel·la fantàstica, desballestada, gratuïta, allargassada però divertidíssima, d?un ?tour de force? que, per expressar una visió desencantada i tràgica de la parella humana, acaba caient al sac de la més pura ciència-ficció, amb un magnífic desplegament de recursos tècnics literaris i cinematogràfics. Si a tot això hi afegim que Trabal va cometre la indelicadesa d?escriure-la a l?exili però com si no hagués hagut el daltabaix de la guerra, no costa gaire d?entendre per què ell mateix va afirmar que ?només un escriptor podia ser capaç de tenir l?heroisme de publicar Temperatura després de llegir-la?.

?Hi ha homes que ploren, etc, etc., té una força sota una feblesa aparent i un valor humà sota un tel grotesc -transparent si el lector hi fixa l?atenció- que fan d?aquesta novel·la una de les obres més originals -i més nostres- que coneixem. La lectura d?aquest llibre es fa d?una manera quasi automàtica... Una novel·la que és un corrent d?aire fresc damunt el front entresuat del lector habitual a la literatura torturada i pendant que encara belluga per la dissort de tots plegats?. CARLES SINDREU, La Rambla, 16 octubre 1933

?No podem acceptar certs caires d?algunes escenes grotesques en les quals resulten ridiculitzades i escarnides algunes manifestacions de la vida religiosa. Comprenem la difícil tasca que creava a l?autor un tema com el dels seu llibre, que arenca, dintre la vida real, d?una manifestació de llibertinatge vulgar i de l?explosió d?una irrefrenable sensualitat. Altres vegades també el lector es troba en la preplexitat de saber si l?autor parla seriosament o humorísticament en l?autodefensa que fa Càrol de la seva infidelitat conjugal. Evidentment, hi ha en el llibre fragments de sàtira contra certes idees bàsiques de la família cristiana que hem de condemnar categòricament?. Manuel de Montoliu, La veu, octubre 1933

Gabriel Ferrater afirmava el 1958 en una carta a José María Valverde que ?Vals? (1935) era l?única novel·la catalana veritablement ben escrita, l?equivalent en prosa del que Carner havia estat en poesia («una cosa així com Carner posat en prosa»). Però, a més a més, ?Vals? és també el resultat de l?esforç per fer una novel·la més pròpia del nostre segle que no pas deutora dels estàndards del precedent. Allunyada del realisme del segle XIX, se?ns mostra encara als nostres dies amb el valor no caducat de la modernitat. El 1936 li va ser concedit el premi Crexells.

Aquesta novel·la pren com a punt central la infelicitat. Dos coneguts es troben a l'enterrament d'una vella amiga, l'Erènia. En el recorregut de l'església al cementiri enceten una conversa que ens haurà d'informar de com la difunta, nena que es va fer dona sense adonar-se'n i a la qual «una parella de coloms ran de la finestra fent-se carícies li desvetllaren una mena de set que ja mai més no pogué apagar», mor en circumstàncies estranyes. De la set d'Erènia, de la impossibilitat d'apaivagar-la i de les constriccions i hipocresies de la vida social catalana del primer terç de segle tracta aquesta novel·la, que defuig tanmateix, com és habitual en Francesc Trabal, el melodrama, la psicologia o la truculència, decidit a fer passar l'acció pel fi sedàs de la ironia.